Litografia commemorativa 35 anys
Erwin Bechtold
|
|
BLAU SOBRE NEGRE, LLUM SOBRE FOSCOR
L'obra d'Erwin Bechtold m'és profundament familiar. És un dels meus pintors predilectes. Conec la seva obra des de fa força temps. Desisteixo de demanar-me quants anys fa perquè no m'agrada l'habitual costum de preuar les coses pel pas del temps i no per la seva naturalesa.
Crec que hem d'estar satisfets que Erwin Bechtold hagi fet l'obra del nostre 35è aniversari. Quan vàrem celebrar els vint-i-cinc anys, fou Frederic Amat, fa cinc anys fou Albert Ràfols Casamada, enguany ens hem decantat per Erwin Bechtold i crec -us ho expresso amb tota franquesa- que ha estat un encert.
Erwin Bechtold va néixer a Colonia, l'any 1925. De jove va treballar a París amb Fernand Leger, personatge que amb Georges Bracque i Pablo Picasso simbolitzà un paper important en la evolució i difusió del cubisme, un moviment que en la primera dècada del segle XX constituí la primera de les avantguardes artístiques. L' any 1957, vivint a Berlin, participà en la llegendària exposició Eine neue Richtung in der Malerei -Un nou camí en la pintura- en la Kunsthalle Mannheim. Des de 1959 viu a Eivissa i les seves obres han estat adquirides, entre d'altres, per la Fundació Miró, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, la Tate Gallery de Londres, el New York Museum of Modern Art, el New York Guggenheim Museum, la National Gallery of Modern Art de Nova Deli o els Museus d'Art Modern i Art Contemporani de Tokio.
Les percepcions que pot transmetre un quadre poden venir per vies diverses: per l'argument, per l'aparença, pel dibuix, pel mateix traç, pels colors, per la matèria... Expressar-se pintant sempre comporta un seguit permanent de decisions intuïtives i fugisseres. Davant l'obra de Bechtold m'adono -i amb una certa ingenuïtat gosaria dir- que les sensacions que provoca l'abstracció -d'altra banda, tan conscientment construïda- son difícilment traduïbles en paraules. En pintura, la figuració és a l'abstracció el que en literatura seria passar de la narrativa a la poesia.
Contemplo l'obra que Bechtold ha fet per commemorar el 35è aniversari de la Serhs. Ens trobem davant una obra d'una absoluta puresa: el llenguatge de l'abstracció com a mitjà d'expressió més nu i autèntic. Només tres colors. Negre, blanc i blau. Tres colors enllaçats que s'acoblen i es superposen. L'assentament del rectangle negre sobre un espai blanc em sembla d'una eloqüent força expressiva. Cada solc del pinzell sobre el negre te vida pròpia. Res hi és gratuït. Un fons negrenc -força al·legòric- on els contrastos s'accentuen i destaquen -crus- en detriment dels matisos. La foscor com espai de conflicte i, per tant, com espai de meditació. Un espai blanc s'enlaira basculant inclinat de dreta a esquerra i d'ell sorgeix un traç blau, un blau que dona vida a un fons fosc imaginari. Aquesta obra -magníficament pura- colpeix per la força que te d'evocar, al mateix temps, conflicte i confiança.
Com tot el que fa Bechtold, l'obra és una aposta arriscadament particular: expressa la bellesa suggerint vastos espais de color càlid amb una nuesa treballada amb cura fins a la minúcia. És el mateix nexe entre espai i color el que fa l'obra tan austerament precisa i li atorga un to inconfusible. És la constant de simplificació que sempre he vist en l'obra de Bechtold, un artista d'un capteniment que -al llarg de tota la seva trajectòria- ha subsistit amb una absoluta integritat.
Des de la dificultat, es pot avançar. Des del desànim o la indiferència, rarament s'assoleix res. És davant del conflicte on el desig es revela amb més fermesa. I és, precisament, des de la convicció des d'on es resol qualsevol obstacle. Cal creure fermament en el que hom fa per persistir en l'entusiasme que les circumstàncies, tan sovint, es resisteixen a apaivagar.
Penso això, observant la trajectòria d'aquests 35 anys de la Serhs, una trajectòria que conec i he viscut amb passió des d'en fa trenta-quatre. Qualsevol projecte -gran o petit- per ser possible, ha de transformar-se des del continu replantejament del dubte, la coherència i el compromís. Aquesta és una reflexió que, no fa gaire, en un Consell d'Administració, va fer el nostre president Ramon Bagó.
Res de més encertat. És precisament amb aquest esperit que la Serhs, sense cap mena de dubte, ha de prosseguir el seu camí.
Josep Vilella i Llirinós,
Conseller de Grup SERHS
|
